recta final

[NOSÉQUANTA SETMANA D'ASSAJOS]

Ai ai ai. Ja he perdut el compte de les setmanes. Només ens en queda una d’assajos i tràfecs nosaltres sols. La següent fem prèvies a La Sala, amb escoles, i el dimarts 28 de febrer… ESTRENEM al Teatre Lliure! Però va, no ens deixem endur per l’emoció. Mica en mica , anem encarrilant les peces, però tot i les presses, seguim essent lents:

el tren (que serà petitó)

l’estació (que serà així)

la via (que serà de llum)

i la música (que és mig dolça i mig catxonda).

Les escenes estan pràcticament totes dibuixades a l’escenari, moltes fins i tot acabades, però ja comença a aparèixer algun moment de nervis,  de “Jo aquí no sé què faig”, d'”Avui estàs espès, eh?”, de “La frase de les crispetes, al final com és?”, i coses així. Per sort, el rau rau a la panxa també es compensa amb moltes estones de risa tonta.

És emocionant.

xucutum tucutú

[SETENA SETMANA D'ASSAJOS]

Ens falta encara un tema important: els trens. La Guida es perd en una estació. Sabem com sonen (xucutum tucutú, xucutum tucutú,…) però els hem de fer: les proporcions dels trens de modelisme no s’ajusten a les nostres necessitats, o són massa petits o massa grossos. Ens hem passat una estona perduts entre números (he oblidat les regles de tres, ho sento Artur) i al final hem resolt que han de mesurar 50 cm. Aproximadament.

Durant l’espectacle passen tres trens, dos d’actuals i un d’antic. Un passa pel paisatge fet de cossos dels intèrprets, els altres passen per l’horitzó de l’escenografia. I tots tres passen per la via. Calla burro, que ja ho sabia.